Autora: Alba Sabé

“Solo existen dos días en los que no se puede hacer nada, uno era ayer y el otro mañana”Dalai Lama

Es considera que els antecedents del que avui coneixem com a mindfulness es remonten uns 2500 anys enrere, dins la tradició budista amb la figura de Siddharta Gautama (conegut com a Buda), qui va iniciar aquesta corrent religiosa i filosòfica estesa per tot el món, l’essència fonamental de la qual és la pràctica de mindfulness, procediment que sembla ser que rep d’altres mestres i perfecciona, de manera que podria dir-se que molt abans ja existia alguna forma de mindfulness practicada per éssers humans molt primitius (Simón, 2007). Realment, la capacitat de ser conscient plenament del moment present és inherent a la persona. Per tant, la contribució de la tradició budista ha estat, en part, emfatitzar maneres senzilles  i efectives de cultivar i refinar aquesta capacitat per poder portar-la a tots els aspectes de la vida (Kabat-Zinn, 2003).

El terme mindfulness es pot traduir com: consciència plena, atenció plena, atenció conscient, atenció intencional o consciència del moment, entre d’altres. És difícil trobar una paraula que es correspongui amb el significat real que representa (Vallejo, 2006). Per això, es creu més convenient utilitzar el terme anglosaxó ja que reflecteix  millor l’essència que es vol transmetre amb el mateix (Simón, 2007).

L’any 1979, Jon Kabat-Zinn va popularitzar i impulsar l’ús de la meditació mindfulness com a pràctica terapèutica, creant el Centre Mindfulness a la Facultat de Medecina de la Universitat de Massachussets com a procediment per tractar trastorns psicofisiològics o psicosomàtics (Vallejo, 2006). Partint d’aquí, diferents autors s’han interessat per l’estudi i la pràctica del mindfulness, realitzant diferents definicions, una de les proposades pel precursor Jon Kabat-Zinn va ser: “Portar l’atenció a les experiències que s’estan manifestant al moment present, acceptant-les sense jutjar” (Pérez, et al. 2007 p.78). Una altra definició interessant podria ser la proposada per Teasdale, Williams i Segal (2015, p. 21), “Mindfulness significa ser capaç de ser conscient, de manera directa i de cor, del que fem mentre ho estem fent: ser capaç de sintonitzar amb el que succeeix en la nostra ment i el nostre cos i amb el món extern, en cada moment.”

Els components del mindfulness, són:

  1. Atenció al moment present, consisteix en centrar-se en el moment present, en lloc d’estar pendents del passat (rumiacions) o del futur (expectatives, temors i desitjos)
  2. Obertura a l’experiència, capacitat d’observar l’experiència sense interposar el filtre de les pròpies creences. Implica una observació directa dels diversos objectes com si fos la primera vegada, una qualitat que en el Zen es denomina “ment de principiant”. També implica l’obertura a l’experiència negativa.
  3. Acceptació, acceptació sense jutjar els pensaments, sentiments i esdeveniments de la vida quotidiana.
  4. Deixar passar, no deixar-se atrapar per cap pensament, sentiment, sensació o desig, no aferrar-se ni identificar-se amb ells.
  5. Intenció, es refereix al que cada persona persegueix quan practica mindfulness. No pot ser omesa, va evolucionant al llarg de la pràctica.

(Pérez, et al.2007).

En general, dels tractaments o les intervencions basades en els supòsits del mindfulness se’n diuen Mindfulness-Based Interventions (MBIs) o Mindfulness-based Therapy (MBT). Però hi ha diferents enfocaments psicoterapèutics: la Reducció de l’Estrès Basada en Mindfulness (MBSR: Mindfulness-Based Stress Reduction, Kabat-Zinn, 1990), la Teràpia Cognitiva Basada en Mindfulness (MBCT: Mindfulness-Based Cognitive Therapy, Segal, Williams & Teasdale, 2002). Per altra banda, la Teràpia Dialèctica Comportamental (DBT: Dialectical Behavior Therapy, Linehan, 1993) i la Teràpia d’Acceptació i Compromís (ACT: Acceptance and Commitment Therapy, Hayes, Strosahl & Wilson, 1999) també comparteixen molts supòsits i algunes de les pràctiques usuals amb el mindfulness i els seus programes principals (Pérez, et al.2007; Simón, 2007).

En l’actualitat s’han realitzat diferents estudis relacionant el mindfulness amb l’experiència de dolor. Es creu que el mindfulness demostra que el dolor no necessàriament ha d’estar vinculat al sofriment. Mitjançant aquestes teràpia i segons els seus impulsors, el dolor pot coexistir amb alts nivells de benestar subjectiu (Kozak, 2008). Per altra banda, aquestes teràpies ofereixen beneficis en d’altres aspectes com la simptomatologia depressiva, ansiosa, o la tolerància gràcies a les seves qualitats, per exemple, d’acceptar, no jutjar, deixar passar, entre d’altres.

Els beneficis del mindfulness s’observen amb la pràctica continuada d’aquesta tècnica, per aquest motiu, des de l’Institut Gomá oferim la possibilitat de realitzar programes per aprendre i practicar l’atenció plena tant de forma individual com en grup. En els programes individualitzats, plantegem les pràctiques en funció de les característiques i els objectius personals de cadascú, d’aquesta manera adaptem el programa a les necessitats del que vulgui aplicar-lo. Per altra banda, els programes de grup ofereixen l’oportunitat de compartir l’experiència amb altres persones que es troben en el mateix moment i enriquir-se de les seves vivències a mesura que va avançant el programa.